Ella em feia sentir que no era invisible

"Ella, la Sara,  tampoc sabia el que em passava, com ningú. I jo no em sabia explicar bé perquè no entenia res. Al cap i a la fi, jo tampoc tenia informació. Qui hauria pogut? Però ella va ser la única que em feia sentir i recordar que no era invisible. M'escoltava amb atenció, sense jutjar, una vegada i una altra. Sempre atenta, sempre pacient, molt pacient, sempre amb ànims per donar-me i fer-me sentir una mica millor dins de tant espant i sofriment. Ara que sóc conscient de tot, penso que mai li podré agrair suficient haver estat al meu costat en aquells moments tan difícils i solitaris per mi. Era la única que aportava escalfor i somriures a un interior fred, destrossat i deprimit. Jo no era una adolescent amb una adolescència mal portada. Jo era una adolescent amb una malaltia mental."

Marina

Font i text sencer: El que cal dir